Es pot treballar per compte propi o aliè en situació d'excedència forçosa per elecció de càrrec públic?
18/01/2022
Es pot treballar per compte propi o aliè en situació d'excedència forçosa per elecció de càrrec públic?
En los medios
La recent Sentència de la Sala social del Tribunal Suprem estudia si pot qualificar-se com un acomiadament la decisió d'una empresa de denegar la reincorporació al lloc de treball després del gaudir d'una excedència forçosa per elecció de càrrec públic, quan el treballador excedent, durant part del temps que va estar en excedència forçosa, va treballar per compte aliè per a altres empreses.
En el cas d'actuacions, el treballador acomiadat va arribar a sol·licitar fins a cinc excedències forçoses, una per a cadascun dels càrrecs públics per als quals va ser nomenat. Durant la segona i la tercera excedència, a més d'exercir el càrrec públic per al qual havia estat triat, va prestar serveis per compte aliè per a altres empreses.
Quan anys més tard, una vegada finalitzada la cinquena excedència, va sol·licitar el reingrés, l'empresa va denegar la reincorporació argumentat que, en haver prestat serveis per a altres empreses, s'havia extingit el seu dret a la reincorporació.
Carmen Galán i María Segòvia, lletrades del despatx LENER, van defensar que el treball per compte aliè durant la segona i la tercera excedència no podia ser causa justificativa de la denegació del reingrés de la cinquena excedència, perquè no s'estava davant una única situació de suspensió del contracte de treball ex article 45.1 k) del ET, si no que havien de reconeixer-se tantes excedències forçoses com càrrecs públics exercits, per més que aquests cinc càrrecs s'haguessin succeït en el temps sense solució de continuïtat.
Acollint la citada argumentació, el Tribunal Suprem entén que el treball exercit durant la segona i la tercera excedència en cap cas pot ser causa justificativa vàlida per a denegar el reingrés després de la finalització de la cinquena excedència, màxima quan, després d'aquesta prestació de serveis per compte aliè, l'empresa va tornar a concedir-li altres dues excedències. Per això, es confirma la improcedència de l'acomiadament.
Al marge de les circumstàncies fàctiques del supòsit d'actuacions, a través d'aquest pronunciament el Tribunal Suprem resol el principal interrogant que va acompanyar a les parts al llarg de tot el procediment judicial: al marge de la normativa administrativa sobre incompatibilitats dels càrrecs públics, quan l'article 46.1 del ET disposa “per a un càrrec públic que impossibiliti l'assistència al treball”, es refereix a tota mena de treballs o únicament al treball que obliga el designat a haver d'acollir-se a l'excedència?
Doncs bé, la Sala social es postula a favor de la incompatibilitat de l'exercici del càrrec públic amb l'acompliment d'un tercer treball, per la qual cosa, en situació d'excedència per elecció de càrrec públic, no es pot prestar serveis per compte aliè ni pròpia, per la qual cosa l'única activitat professional del treballador excedent hauria de cenyir-se a l'exercici del càrrec públic.
