Recollim en aquesta Newsletter les sentències més destacades dels darrers mesos en matèria de responsabilitat sanitària, amb pronunciaments tant de la Sala Primera del Tribunal Suprem com de diversos Tribunals Superiors de Justícia.
Els pronunciaments que hem seleccionat giren entorn de quatre qüestions que es repeteixen en la pràctica diària del litigi sanitari: quan un diagnòstic que ha resultat incorrecte genera responsabilitat i quan respon simplement a l'evolució imprevisible de la malaltia? Pot un gest comercial del centre —com la devolució d'honoraris— tornar-se en contra seva com a reconeixement de culpa? Quines conseqüències té per a l'Administració no documentar adequadament la seva actuació davant d'una complicació greu? I, finalment, fins a quin punt importa l'especialització real del perit, més enllà del seu títol?
STS 1036/2026, de 26 de juny de 2026: L'evolució natural d'una patologia de benigna a maligna no constitueix, per si sola, un error de diagnòstic generador de responsabilitat.
El Tribunal Suprem resol una reclamació de més de 600.000 € pel diagnòstic tardà d'un càncer de mama, distingint entre un veritable error de diagnòstic i l'evolució natural i imprevisible d'un fibroadenoma que acaba degenerant en carcinoma.
STS 1177/2026, de 16 de juliol de 2026: La devolució d'honoraris per part d'un centre de rehabilitació no constitueix un reconeixement de responsabilitat als efectes de la doctrina dels actes propis.
El Tribunal Suprem confirma l'absolució d'un centre de rehabilitació esportiva davant d'un pacient que sostenia que la devolució de l'import de les sessions de fisioteràpia equivalia a reconèixer una mala praxi.
STSJ Aragó 309/2026, de 28 de juliol de 2026: L'absència de registre a la història clínica de les actuacions realitzades després d'una complicació greu inverteix la càrrega de la prova contra l'Administració sanitària.
La Sala fixa una indemnització de 100.000 € per l'extravasació d'un fàrmac de quimioteràpia, en no poder acreditar l'Administració, sense anotacions a la història clínica, que va aplicar el protocol previst per a aquest tipus de complicacions.
STSJ Castella i Lleó 790/2026, de 14 de juliol de 2026: El pH normal de l'artèria umbilical en néixer constitueix una dada nuclear per descartar la hipòxia intrapart, i preval sobre la interpretació del registre cardiotocogràfic per part de perits sense qualificació específica.
La Sala desestima una reclamació de 3.000.000 € per la paràlisi cerebral d'una menor després d'un part i qüestiona la qualificació dels perits pediatres de la part actora per interpretar el registre cardiotocogràfic.
SAP Barcelona 421/2026, de 29 de juny de 2026: La pèrdua de la mostra biològica d'un lunar sospitós de melanoma genera dany moral indemnitzable, tot i que la quantia s'ha de moderar segons la probabilitat de benignitat de la lesió.
L'Audiència redueix de 50.000 € a 5.000 € la indemnització a un pacient que, després d'extraviar-se la mostra, no va poder saber si la seva lesió era cancerosa, i rebutja aplicar com a referència el barem de trànsit.
Projecte de Llei de Productes Sanitaris, de setembre de 2026: Un nou marc regulador que integra els reglaments europeus, regula la fabricació en centres sanitaris i reforça el paper de l'AEMPS.
El text respon a l'evolució tecnològica del sector (programari mèdic, intel·ligència artificial, impressió 3D d'implants) i eleva a rang de llei la fabricació in house, amb controls, inspeccions i infraccions específiques.
Últimes notícies
Team of the Year – TAX HNWI
25/09/2026
Webinar: Nova Llei Concursal. Reestructuració financera.
21/09/2026
Lener, administrador concursal de La Pinilla Management Corporation, S.L.