Newsletter Laboral - Març 2023

COMPENSACIÓ PER ACOMIADAMENT

L'empresa ha d'abonar una indemnització complementària a la indemnització per acomiadament improcedent. Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Sala social, de 30 de gener de 2023, Rec. 6219/2022.

Es condemna a pagar una indemnització superior a la taxada legalment, que no arriba als 1.000 €, per entendre que la citada quantia no compensa el mal produït per la pèrdua del lloc de treball, ni té efecte dissuasiu de l'acomiadament per a l'empresa.

La major indemnització atorgada, per import de gairebé 3.500 €, es concedeix amb base en l'expectativa certa d'haver estat inclosa en l'ERTO per força major tramitat uns dies després de l'acomiadament de la treballadora i davant la impossibilitat d'acollir-se a les mesures extraordinàries aprovades, que reconeixia el dret de les persones treballadores a accedir a la prestació per desocupació, fins i tot mancant de les cotitzacions mínimes necessàries per a això.

TELETREBALL I MOBIL PRIVAT

No es pot exigir la instal·lació d'una aplicació en el mòbil privat del teletrabajador. Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Galícia, Sala social, de 31 de gener de 2022, Rec. 5228/2021.

Encara que la finalitat de l'aplicació mòbil era garantir la seguretat informàtica, la Sala recorda que el treballador a distància no pot aportar mitjans propis per al desenvolupament de la seva prestació de serveis.

Per tant, es considera desproporcionada l'exigència empresarial relativa a l'aportació per part dels treballadors del seu telèfon mòbil particular i la implementació en el mateix de la citada aplicació, sent aquesta mesura constitutiva d'una modificació substancial per afectar les condicions de treball pactades.

ACOMIADAMENT COL·LECTIU, ACORD, EDAT

Acordar una millora indemnitzatòria inferior per als treballadors d'edat igual o superior a 60 anys no suposa una mesura discriminatòria per raó d'edat. Sentència del Tribunal Suprem, Sala social, de 24 de gener de 2023, RCUD. 2785/2021.

A aquest efecte, la Sala considera que aquesta distinció de tracte, fruit de la negociació col·lectiva, es troba justificada davant la desigual situació en la qual queden uns i altres treballadors després de l'extinció dels seus contractes de treball, qualificant com a raonable i proporcionada la solució de pactar una indemnització inferior per als qui es troben més pròxims a l'accés a la pensió de jubilació i disposen de major cobertura de protecció social.

A col·lació de l'anterior, cal recordar que el Tribunal Constitucional ja va validar en el seu moment la utilització de l'edat com a criteri de selecció dels treballadors afectats per l'acomiadament col·lectiu.

DESCONNEXIÓ DIGITAL

Vulnera el dret a la desconnexió digital les comunicacions que s'envien als treballadors una vegada conclosa la jornada laboral? Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Galícia, Sala social, de 23 de novembre de 2022, Rec. 4175/2022.

Es conclou que les converses mantingudes en un grup de WhatsApp, fora de l'horari de treball, no són vulneradoras del dret a la desconnexió digital de la demandant, al no existir cap requeriment de resposta immediata, ordre de mantenir-se connectada i/o obligació d'estar integrada en el citat grup.

Els mitjans de comunicació digital són el principal mecanisme d'interlocució en les relacions laborals, per la qual cosa esdevé essencial regular la utilització dels dispositius de treball, a fi de promoure un ús adequat dels mateixos fora de l'horari de treball i garantir la salut i els drets de conciliació de les persones treballadores.

ACCIDENT DE TREBALL

Es qualifica com a accident laboral la caiguda que va sofrir la demandant quan es dirigia des del seu centre de treball a un bar pròxim al mateix en la mitja hora de l'entrepà. Sentència del Tribunal Suprem, Sala social, de 9 de febrer de 2023, RCUD. 2617/2019.

La Sala reconeix l'existència d'un accident de treball, puix que entén que el sinistre es va succeir en ocasió del treball, en produir-se en el temps de descans del qual disposava la treballadora per a reposar forces, per la qual cosa de no estar prestant serveis no s'hi hagués producido.

D'aquesta manera, ni el fet que la referida caiguda se succeís fora del lloc de treball, ni que la treballadora no es trobés efectuant cap labor encomanada pel seu ocupador, impedeixen que l'accident pugui qualificar-se de laboral davant la relació de causalitat existent entre la lesió i el treball.