Admissibilitat de la prova de videovigilància per a justificar l'acomiadament d'un treballador quan el sistema de videovigilància no pertany a l'ocupadora si no a una empresa tercera. Sentència del Tribunal Suprem, Sala social, de 21 de juliol de 2021, Rec. 4877/2018.
El Tribunal Suprem entén que degué admetre's com a prova en judici l'enregistrament realitzat mitjançant un sistema de videovigilància perquè entén que no s'havia produït vulneració de drets fonamentals malgrat que aquest sistema no pertanyés a l'empresa que va realitzar l'acomiadament disciplinari del treballador (Securitas Seguretat Espanya) sinó a l'empresa titular del centre de treball (IFEMA).
El Tribunal Suprem reitera doctrina en entendre que (i) el sistema de videovigilància era conegut pel treballador per ser evident i notori i que (ii) la seva utilització com a prova respectava les exigències jurisprudencials de proporcionalitat, sent necessària per a poder acreditar la veracitat dels fets imputats al treballador. Així mateix, seguint la doctrina constitucional, el treballador va ser informat per Securitas que passaven a formar part d'un fitxer de la seva responsabilitat i va signar autorització d'enregistrament amb Ifema i amb Securitas per a incorporar aquestes imatges al seu fitxer de recursos humans amb la mateixa fi de valorar i verificar el correcte compliment de les seves obligacions laborals. Sent per al tribunal el rellevant que el treballador coneixia de l'existència del sistema de videovigilància.
|
